Trobada d'amistat

La setmana passada ens vàrem retrobar, amb molta il•lusió i moltes ganes de treballar, uns dos-cents socis i sòcies de la nostra Associació, per celebrar, a la Sala d’actes del Col•legi del Sagrat Cor, la nostra anual Assemblea General, amb un entusiasme que demostrava ben clarament que, malgrat els seus gairebé quaranta anys d’activitat, l’Associació A.C.A. continua essent més jove i dinàmica que mai: jove pel seu esperit renovat i emprenedor, i dinàmica per les variades funcions socials que està portant a terme.

Aquest any 2012, en que la Unió Europea ens ha posat, a les persones grans, en el centre de l’atenció, vàrem reiterar el compromís de la nostra Associació A.C.A., de continuar treballant, amb energia i decisió, per fomentar l’amistat i per aconseguir una vida activa i feliç, joiosa i il•lusionada per a tothom. Durant l’Assemblea es va posar clarament de manifest l’esperit cìvic de tots els socis i sòcies, fent ben visible la seva qualitat de ciutadans compromesos i de persones grans responsables.

També es va examinar la situació econòmica de l’Entitat, i en aquest punt, l’exposició no va resultar tan optimista. Ens trobem en un temps de crisi general, amb evidents dificultats per a tothom, i la previsió és que els ingressos que es podran aconseguir aquest any 2012 disminuiran, mentre que les despeses previstes seran, com a mínim, les mateixes. La conclusió no resulta gaire favorable.

Davant l’evident dificultat que es preveu que hi haurà aquest any per nivellar el pressupost, es va demanar als socis i sòcies que aprovessin la implantació d’un petit pagament d’un euro, que només es demanaria a les persones que participessin en alguna de les activitats de l’Associació, com són les conferències, les visites culturals, els concerts de música i altres, unes activitats que fins ara eren gratuites, i que així deixarien de ser-ho. Aquesta proposta va ser aprovada per la totalitat dels socis i sòcies presents a la sala, els quals varen decidir també que, aquesta col•laboració complementària que es demana, d’un euro per activitat, sigui aplicada ja a partir d’ara.

Acabada la sessió de l’Assemblea General, i per reafirmar el sentiment d’unió i amistat entre tots els socis i sòcies, es va oferir un petit refrigeri, que va ser motiu d’ una llarga i agradable estona de col•loqui entre tots, reafirmar el ferm propòsit de la nostra Associació A.C.A., de seguir treballant per la concordia i solidaritat del nostre país.

Actius i solidaris

Totes les persones grans, i per tant, tots els socis i sòcies de la nostra Associació A.C.A., som enguany els principals destinataris de l'Any Europeu de l'Envelliment Actiu, i amb aquest objectiu, ahir vàrem rebre un agradable homenatge a l'històric Saló de Cent de l'Ajuntament de la nostra Ciutat, ple a vessar, i on sota els lemes de "Que grans que som!" i de "Millorem amb l'edat", se'ns va parlar d'optimitzar totes les oportunitats que se'ns presentin per elevar la nostra qualitat de vida, i se'ns va agrair la nostra altruista contribució voluntària a la solidaritat.

L'acte va ser presidit per l'Exm.Sr. Xavier Trias, Alcalde de la Ciutat, i els parlaments varen anar a càrrec de l'Ilm.Sra. Maite Fandos, Tinenta d'Alcalde de Qualitat de vida, i de la Sra. M.Assumpció Roset, Comissionada de l'Alcaldia per a la gent gran, la qual va ressaltar la importància de la prevenció i de saber transmetre valors, i ens va recordar que, més que posar anys a la vida, el que ens cal és posar vida als anys, amb una actitud sempre positiva.

Seguidament varen intervenir-hi el M.H. Sr. Jordi Pujol, en representació de la gent gran, i el jove Pau Garcia-Milà, en representació de la juventut, els quals varen exposar els seus punts de vista, moltes vegades ben coincidents, sobre la conveniència i la importància de les relacions intergeneracionals, i sobre la necessitat de no perdre mai l'esperit de creativitat i de saber transmetre a les noves generacions la moral de l'esforç. Com va dir el Sr. Jordi Pujol, les persones grans no podem pensar que ja hem fet tot el que havíem de fer, perquè sempre podem col·laborar una mica més en la creació d'una societat justa i solidària.
El Sr. Alcalde de la Ciutat va cloure l'acte amb un parlament en el que va ressaltar que, actualment, ja som més de 204.000 els ciutadans majors de 65 anys, i va elogiar la nostra voluntat activa i el nostre gran esperit de servei i de convivència. No cal dir que va ser llargamenmt aplaudit per totes les persones que vàrem tenir el goig de participar en aquest acte d'adhesió de la nostra ciutat de Barcelona, a l'Any Europeu de l'Envelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions, un acte al qual la nostra Associació A.C.A. també s'hi adhereix plenament.  

Quo usque tandem

Comentant amb tristesa, amb diverses persones amigues de la nostra Associació A.C.A., els recents actes vandàlics que s'han produit a Barcelona, ens vàrem fer la mateixa pregunta que va fer Ciceró als senadors romans, dos mil anys enrere: Fins quan? Fins quan abusaran de la nostra paciència? Fins quan haurem de suportar uns indesitjables que ho malmeten tot i que només busquen la destrucció de la convivència cívica?

Absolutament totes les "Cartes dels lectors" que publica avui La Vanguardia, són unànimes en condemnar la crema de contenidors, la destrucció de comerços, l'acció coactiva d'uns piquets mal anomenats informatius, i l'actitud farisaica dels convocants d'aquesta manifestació, que ara se'n renten les mans. Està molt bé que els ciutadans protestem públicament, però és necessària alguna cosa més contundent que les cartes al director. És necessari que els nostres responsables polítics, tant dels partits de dretes com els d'esquerres, s'hi impliquin de veritat.

Mentre a la ciutat continui la permisió d'immobles ocupats per "okupes" d'esperit anàrquic, mentre hi hagi individus que salten barreres i utilitzen els transports públics sense pagar, mentre no s'obligui a retornar al seu país a joves indesitjables sense ofici ni benefici, mentre els inculpats de robatori entrin al jutjat per una porta i en surtin immediatament per una altra, no es podrá solucionar el problema, per molta ajuda social que s'hi pugui aplicar.

Per començar, hem d'exigir als nostres responsables polítics que aquestes accions anàrquiques no tornin a passar, hem de demanar que els legisladors promulguin lleis que castiguin degudament aquests fets, i sobretot, cal aconseguir que els convocants de les manifestacions estiguin personalment obligats a mantenir l'ordre, i siguin econòmicament responsables de tots els possibles actes vandàlics que es puguin produir. Segur que si fos així, s'hi mirarien molt més.

Estem en l'Any Europeu de la Solidaritat Intergeneracional, i les persones grans de la nostra Associació, que sempre hem estat solidaris amb els més joves, ara encara ho volem ser més amb tots aquells que estudien i treballen, amb tots els que s'esforcen per construir una societat millor, malgrat les evidents dificultats del moment actual. Però no ho podem ser mai amb els que destrueixen el fonament de la nostra convivència.

Manifestem tota la solidaritat de la nostra Associació A.C.A., i també la nostra admiració, per una jove lectora, la Remei P., que acaba la seva Carta al director, amb la sàvia frase de que "el futur està en joc, i nosaltres estem jugant amb foc".

2012 Any Europeu

Aquest mes de març, arriba a les mans de tots els socis i sòcies d'A.C.A., un nou exemplar de la revista social "Abans i ara", que a més de ser un ferm nexe d'unió i contacte entre els socis, també té el propòsit de donar informació, tant de les activitats realitzades per la nostra Associació, com de les notícies i successos més rellevants que, com a persones grans, ens poden afectar més directament. En aquest n. 158 d' "Abans i ara", al costat dels acostumats comentaris sobre les diverses conferències que s'han realitzat, les visites culturals que s'han programat i els mensuals concerts de música organitzats durant el passat trimestre, es fa també una especial referència a la important declaració d'aquest any 2012 com l'Any Europeu de l'Envelliment Actiu i les Relacions intergeneracionals.

Aquests dos importants conceptes, activitat i relacions humanes, estan íntimament entrellaçats, ja que com més actius siguem, més incrementarem les nostres relacions afectives i dinàmiques amb els altres, mentre que a la vegada, com més fomentem aquestes necessàries relacions intergeneracionals, més augmentarà també el nostre desitjable nivell d'activitat. Hem de fer-nos el ferm propòsit d'aconseguir que, tal com se'ns demana aquest any 2012, la nostra presència dins la societat sigui ben rellevant.

Volem ser persones grans actives i dinàmiques, i per poder-ho ser amb plena eficàcia, ens cal, en primer lloc, mantenir ben ferma la nostra energia i la nostra salut. Per tal d'aconseguir-ho, a la nostra revista social "Abans i ara" s'hi ofereixen importants consells i recomanacions per a tots els socis i sòcies, uns bons consells que ens poden ajudar a mantenir-nos sempre actius i en plena forma, i que, en aquest Any Europeu de l'Envelliment Actiu, resulten especialment adients.

Encoratgem als nostres lectors a seguir-los i a posar-los en pràctica, a esforçar-nos cada dia per incrementar més i més les nostres activitats, i a intensificant els nostres lligams d'amistat amb tothom, petits i grans, en la certesa que un increment de les Relacions intergeneracionals pot ser un factor molt decisiu per aconseguir un positiu augment de la cohesió social. Com més relacions afectives creem al nostre entorn, també més vida activa i satisfactòria tindrem nosaltres. Amb aquesta finalitat, ens fem el bon propòsit de continuar treballant per tal d'aconseguir que aquest suggerent Programa Europeu de l'Any 2012, obtingui l'èxit desitjat.

Ensenyances de la història

Ens cal aprendre del passat, i una de les coses més evidents que ens ensenya la història és que, lamentablement, la força de la raó sempre s'inclina davant la raó de la força: qui és més fort, guanya la partida. El cèlebre Compromís de Casp, on els delegats de Catalunya, València i Aragó varen decidir, per majoria, escollir a Ferran d'Antequera com a rei i successor de Martí I l'Humà, va estar molt condicionat per un encontre armat que havia tigut lloc quatre mesos abans i que va acabar amb la desfeta dels partidaris del comte Jaume d'Urgell: la batalla de Morvedre.

Va ser un dissabte, 27 de febrer de l'any 1492, avui fa exactament 600 anys, quan el Virrei i Governador de València, Arnau Guillem de Bellera, amb un grup de partidaris del Comte d'Urgell, es varen enfrontar a les forces militars que recolzaven a Ferran d'Antequera, en una cruent batalla a Morvedre - nom antic de l'actual població de Sagunt - i varen ser derrotats, amb el resultat de més de tres mil morts, entre ells el Governador Arnau Guillem de Bellera. La candidatura del Comte d'Urgell es va quedar sense força militar i, per tant, condemnada al fracàs. El resultat del Compromís de Casp quedava decidit.

La història, en paraules de Ciceró, és la gran mestra de la vida i les seves ensenyances ens diuen que, amb la raó sola, no n'hi ha prou per vèncer: s'ha de tenir la força necessària per recolzar-la. Aquest sisè centenari que es commemora avui n'és una clara demostració.

La política del nostre país ha fluctuat massa sovint entre el seny i la rauxa, i en uns versos del poeta Joan Maragall ja se'ns plantejava la qüestió: "Perquè vessar la sang inútil? / Dins de les venes, vida és la sang / vida pels d'ara i pels que vindran. / Vessada és morta".

Els socis i sòcies de la nostra Associació, que som persones grans amb molta il·lusió i també força entenimentades, hem après les ensenyances de la història i volem aportar tota la nostra experiència per tal d'aconseguir que en endavant, i en totes les ocasions que ens pugui oferir el futur, si falta la força, que predomini el seny.

Una gran pianista

Dins el programa de Concerts, que la nostra Associació ofereix mensualment a la sala d'audicions del Casal del Metge, de Barcelona, per a tots els seus socis i sòcies, ahir va tenir lloc l'actuació d'una extraordinària pianista japonesa, Natsuki Nishimoto, la qual, a la primera part del concert, va interpretar de forma magistral l'obra "Carnaval" (opus 9) de Robert Schumann. Com molt encertadament va dir el presentador de l'acte, el Sr. Ernest Escasany, "abans que arribin els rigors de la Quaresma fruïm de les transgressions que ordena el rei Carnestoltes", afegint-hi que "ara algú pot pensar que d'uns anys cap aquí vivim en una Quaresma permanent. Cal esperar que no esdevingui Calvari sinó Pasqua".

A la segona part, la pianista Natsuki Nishimoto va interpretar obres escollides de Frederic Mompou i d'Enric Granados. Com també havia destacat el Sr. Escasany en la seva presentació inicial, "és sempre d'agrair l'interés que els músics japonesos tenen per la nostra música, de la que saben copsar, amb una exquisida sensibilitat, la seva ànima i poden extreure'n la rica gamma de matisos amb que es manifesta la diversitat de cultures del nostre país".

L'extraordinària actuació d'aquesta gran pianista japonesa va ser llargament aplaudida i el concert es va acabar oferint, com a peça de cortesia final, una alegre interpretació del sonor i trepidant Preludi de Gershwin, amb el que es varen repetir els aplaudiments. Va ser una gran vetllada musical de la que tothom en va sortir altament satisfet.

Consells per viure bé

Vivim tan depressa que a vegades no ens adonem prou bé de les coses importants que passen al nostre entorn, i sovint estem tant i tant estressats amb els problemes de cada dia, que perdem la visió global i adequada de les coses i les persones que ens envolten. I això no és gens bo. Podríem dir que la rutina diària no ens deixa veure la perspectiva de la vida, com si tinguessim al davant nostre un gran arbre que no ens deixés contemplar tot el bosc.

Hem de saber mirar més enllà de nosaltres mateixos. Ens cal saber controlar adequadament el nostre ritme de vida i transformar l'estrès en energia positiva. Això és el que el Director de Ràdio Estel, Mn. Jaume Aymar, ha vingut a dir-nos, i també a ensenyar-nos com havíem de fer-ho, en la interessant conferència que avui ha donat al local social de la nostra Associació A.C.A., amb el títol de "L'estrès positiu".

Hem estat moltes les persones que hem escoltat amb una gran atenció aquesta conferència tan profitosa sobre l'estrès, un estrès que és positiu quan ens ajuda a tenir una actitud d'alerta davant el perill, però que deixa de ser-ho quan és excessiu. Ens ha comentat que hem de saber acceptar positivament la nostra condició de persones grans, que ens cal evitar la queixa continuada, que hem d'aprender una mica allò que el Dr. Torras i Bages anomenava "la ciència del patir", que cal que deixem de pensar que ens serà impossible resistir els problemes que se'ns presentin, que hem de ser capaços de sortir enfortits dels fracassos, de convertir els contratemps en ocasions per a superar-nos i que, de tant en tant, cal que deturem una mica el nostre ritme de vida i aprenguem a serenar-nos. Actualment, anem tan depressa, que el futur esdevé passat, sense gairebé haver tingut temps de ser present.

També ens ha aconsellat que féssim activitats, pintura, música, exercicis, que sapiguem viure pausadament. Que no ens deixem abatre i que tinguem sempre una actitud positiva davant l'estrès. Tots n'hem sortit amb el convenciment que calia fer cas dels bons consells de Mn. Aymar, convençuts que hem de desacelerar una mica el nostre ritme, per a tenir una millor qualitat de vida. És cert que, en el fons, és millor l'estrès que l'apatia, però el que cal evitar és que l'estrès sigui excessiu, i això és el que tots ens hem proposat fer.

Recordem a tots els socis i amics, que la nostra Associació A.C.A. continua programant, cada dimecres a la tarda, al seu local social, altres interessants conferències culturals sobre temes molt variats, totes elles molt profitoses i a les que tothom hi està invitat.